Música celta

Hem pensat que per veure les nostres fotos i llegir els nostres petits escrits, us agradarà gaudir del so del violí celta interpretat per Jordi Savall. En quedareu ben satisfets!

http://www.youtube.com/watch?v=oIgcGwPnb5M

Fotografies increïbles

Ja que ens agrada la fotografia hem buscat un video de fotografíes increbles de tot el món. Esperem que el gaudiu.

David Griffin

En aquest vídeo  David Griffin, director de fotografia de la revista National Geographic ens parla sobre com les fotografies tenen tota una història darrera. Cada fotografia vol captar un moment que l'autor va viure i que, quan torna a contemplar-la, pot recordar.

David Griffin on how photography connects

Pluja

Caminant sota la pluja. Gotes a les pestanyes, a la barbeta, als cabells. Gotes que regalimen fins a la comissura del llavi. Taral·larejo melodies sense sentit, sèries de notes que em fan deixar de pensar. Faig equilibris, com si fos una acròbata de circ que passeja sobre la corda fluixa. El fred em cala fins el moll de l’os; les galtes envermelleixen i les mans em fan mal. I en arribar a casa, tinc la sensació que ha estat un somni, que el caminar sota la pluja ha estat fruit de la meva imaginació. Que és simplement impossible, sentir-se tant bé amb un mateix. 

Llargues besades

Aquest és el romanticisme que m’agrada. El de les neutres marcades. El de les llargues besades. El d’aquelles intenses nits estirats contemplant les estrelles. El dels petons endolcits sobre l’arena. El de la serenor de les aigües de les Balears. El d’aquells viatges, cap a deserts inexplorables on la nit era eterna i la lluna brillant. Perquè aquest és el romanticisme que m’agrada, el que surt dels teus llavis amb la forma d’un t’estim. 

Las palabras

Las palabras son el arma más poderosa que posee el hombre. Pueden hacernos sonreír, sonrojar, llorar. Pueden convertirse en pequeños broches que clavan sus agujas en nuestros corazones para no salir jamás; porque pueden herirnos tan profundamente que sea irremediable. Aunque también pueden hacernos reír a carcajadas, hasta no poder más. Pueden enamóranos y hacer arder nuestros corazones. Las palabras nos ayudan a expresar lo que sentimos, a entender nuestro interior y el de los demás. Nos hacen alejarnos de la realidad para viajar hasta mundos inalcanzables e imaginar cosas imposibles. Las palabras son inmunes a las barreras, cruzan más allá de la realidad y la ficción. De la verdad y de la mentira. Del odio y del amor. De la vida y de la muerte.

Porque las palabras pueden hacernos pensar, reflexionar y abrir nuestra mente al mundo.

Per què escric?

Escric amb l'esperança de que les paraules siguin l'empremta que aconseguiré deixar a l'interminable història de la humanitat.
Escric perquè ningú m'oblidi.